Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘vida’

Transhome

tanto

A força d’esquivar les gotes de pluja he acabat per no mullar-me i ja no sé si sóc viu. Hauria d’haver mossegat amb força els teus llavis fins a sagnar i després sortir a la pluja a cantar i ballar deixant enrere aquestes amenaces racionals que cerquen engabiar-me. Tan sols una abraçada i morir per fi a la raó. Morir gràcies a un atac de follia, a una sobredosi injectada pels sentits, milers de sensacions desbocades per les benes cap a la conquesta d’un cor ressec que ja no batega sense demanar permís. Surto al carrer amb el Tanto a la mà i m’esbudello. Em buido d’allò real, medible, científic i raonable, de valors, culpes i expiacions. Ho llanço a l’asfalt i marxo buit a la vida per omplir-me de tot, per omplir-me de tu! Declaro la guerra al nihilisme que ens embolcalla dins un mant de seguretat en promeses de de mons simulacres, de promeses de salvacions futures. Sóc Hèracles lluitant contra aquesta Hidra contemporània. Declaro el rebuig mentre em dessagna la ferida en la fugida. Sí, fa mal! He fugit sempre de la vida sense adonar-me que em tancava a una closca de ferro. Ara torno a fugir, sempre fugir. Córrer pels carrers molls, entapissats per la tardor de l’ànima, cercant l’escalf de la vida que m’espera, que sempre m’ha esperat com una mare amorosa tan sols demanant-me voluntat i amor, estimar-la com és i volent recurrentment el màxim de la meva potència. Trencar per fi l’espill que em jutja fins fer-lo un trist polsim.

Anuncis

Read Full Post »

Vida

Sóc la reverberació d’una onada sorda
provocada pel teu dit en tocar l’aigua.
Un frec voluntari teu, una mirada
que mou un àtom, que xoca amb un àtom
fent estellar el meu ésser més enllà del somniat.
La vida no és més que una cadena de batecs
que ens porta a empentes al final.
Un batec roig de goig, un morat de dolor,
un batec blanc amorós, un de lila somniador,
un batec carmí de passió, un batec verd de gelosia,
un batec platejat de melangia i un batec blau de mort.

Read Full Post »

Sueños alambrados

alambre

Cansado de bregar
alambrando sueños,
mi alma rendida,
desangrada por el espino,
se declara en rebeldía.
Mi cuerpo ajado
también claudica,
no marchará sin cambios.
Mutación forzosa
para seguir acometiendo
el viaje por la vida,
para dar la siguiente zancada.

Read Full Post »

Vida

barco1Confundidos, los dioses
por titanes nos toman;
encomendando la tarea
de taponar con una mano
la vía por donde
se nos escapa la vida,
mientras con la otra
achicamos muerte.
Inexorable se hunde
la nave-vida en la historia
de los nuestros,
desde la superficie presente
hacia el fondo del olvido
.

Read Full Post »

Es la pereza, no la muerte

muerte

Es la pereza la que nos mata y no la muerte,

el arduo, duro trabajo que nos lleva a conocernos,

la pereza nos hace ser otros,  vivir otra suerte,

¿Es que nos aterra, así tal cual, vernos?

Es no ser lo que nos mata y no la muerte,

pedir constantemente permiso para reír,

pedir permiso de sentir, permiso para serte,

hacerte, conocerte, permiso para vivir.

Read Full Post »