Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘tristeza’

àngel, melangia

(Moltes gràcies Alba per cedir-me la teva foto)

La blanca pell es dibuixa en el buit.

Mentre estén les ales de vellut negre

descendeix cercant un cor, llest i cuit,

per menajar-lo amb unes gotes de vinagre.

No ve l’àngel aquest cop en so de pau

el seu crit esfereidor reclama venjança.

El teu cor ja fa temps que no el complau

cap a tu, lent però ferm, avança.

La pietat és pels dèbils d’esperit

que del seu amor han apostatat

l’àngel els reclama amb un crit.

Condemnat a morir finalment alletat

amb la melangia inoculada al teu esperit,

l’àngel a l’Alba no ha tingut cap pietat.

***************

La blanca piel se dibuja en el vacío.
Mientras extiende las alas de terciopelo negro
desciende buscando un corazón, listo y cocido,
para comer con unas gotas de vinagre.

No viene el ángel esta vez en son de paz
su grito estremecedor reclama venganza.
Tu corazón ya hace tiempo que no lo complace
hacia ti, lento pero firme, avanza.

La piedad es para los débiles de espíritu
que de su amor han apostatado
el ángel les reclama con un grito.

Condenado a morir finalmente amamantado
con la melancolía inoculada a tu espíritu,
el ángel al Alba no ha tenido  piedad.

Anuncis

Read Full Post »

Cerimònia

De genolls amb el cul als talons,

netejo cerimoniosament la daga.

L’encens aromatitza l’estança

i unes veles roges d’esperança

morta cremen i es consumeixen.

Tallo just sobre el ventre

(entre ventre i pit)

m’esbudello amb un tall precís

i el buit interior s’escampa,

es desborda inundant l’habitació

esquitxant la blanca paret,

estenent-se arreu al meu voltant.

Llefiscoses parts del meu buit

estratificant-se, penjant del sostre

com una llàgrima en suspensió

que no s’atreveix a caure del tot.

Ara, que per fi sóc buit en expansió,

m’agafa una terrible por de somniar

com continuar passejant

pels camins que se’m dibuixen als ulls.

Netejo la daga i la deso a lloc,

m’alço i miro el petit jardí desordenat

i salvatge que creix palpitant

a cops de desig i sang.

La mà dibuixa un cercle.

Davant els meus ulls de ferro cansats,

S’esborra el cercle,

i la mà,

i el braç,

i el cos,

i jo,

i

Read Full Post »

Estrall

Ha sigut aquest maleït estrall

per sorpresa, aquest cop traïdor,

que ens arrossega pendent avall,

ens deixa tremolant els fonaments.

Fent-los sòlids passem mitja vida,

treballant sense descans nit i dia

fins trobar la dolça fel servida

per empassar-la a grans glops.

No ens hem d’estranyar fent carotes

com qui no sap res, com qui no sap

que aquestes coses passen totes,

quan menys ens ho esperem.

Tan sols queda refer-los amorosos

però perdent aquella rigidesa.

Millor construir-los aquosos

per no trontollar i morir.

 

Read Full Post »

L’espill i jo

Fum davant del mirall
en el moment precís
en què cerco el meu reflex.

Potent ha estat l’estrall
causat per l’encís
que m’ha deixat del tot perplex.

El meu jo era sols cristall,
cristall feble i trencadís
d’un pobre ésser inconnex.

Ara resta lliscar avall
colpejant-me al fons massís
fent-me boterut i convex.

**********
Humo delante del espejo
en el momento preciso
en que busco mi reflejo.

Potente ha sido la destrucción
causada por el encanto
que me ha dejado perplejo.

Mi yo era sólo cristal,
cristal débil y quebradizo
de un pobre ser inconexo.

Ahora queda deslizar-se abajo
golpeándome en el fondo macizo
haciéndome abultado y convexo.

Read Full Post »

Avui

El tamborineig de l’aigua,

el rítmic, constant i precís repicar

d’aquestes quatre gotes boges

dóna ordres a la cadència

dels meus pensaments.

Una melangia enganxifosa

comença a prendre posicions

dins meu per l’atac final.

Ja m’ho veig a venir,

avui serà un d’aquells dies

en que, decaigut i necessitat,

em rodolarà més d’una llàgrima

galta avall.

Read Full Post »

Jo

Sóc paper mullat que s’esmicola

lentament entre les mans.

Paper brut per gargots

que ja ni llegeixes.

Un poema de merda

que ja no sé ni vomitar.

Ja no sé…

no sé…

no sóc…

no…

*********

Soy papel mojado que se deshace

lentamente entre las manos.

Papel sucio por garabatos

que ya ni lees.

Un poema de mierda

que ya no sé ni vomitar.

Ya no sé…

no sé…

no soy…

no…

Read Full Post »

El sol del migdia
escalfa l’aigua del gibrell
en què ens banyarem.
L’avi arregla el petit hort
en jardineres al terrat.
L’avia dona de menjar
a conills i gallines.
Recordo tranquil, imaginant
que encara sóc aquell infant
amb la innocència sencera.
Per què enganyar-se?
Sols em queda l’avia i el record.

***********************
El sol del mediodía
calienta el agua del barreño
donde nos bañaremos.
El abuelo arregla el pequeño huerto
en jardineras en la azotea.
La abuela da de comer
a conejos y gallinas.
Recuerdo tranquilo, imaginando
que aún soy aquel niño
con la inocencia entera.
¿Para qué engañarse?
Sólo queda el recuerdo y la abuela.

Read Full Post »

Older Posts »