Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘poemes’

Transhome

tanto

A força d’esquivar les gotes de pluja he acabat per no mullar-me i ja no sé si sóc viu. Hauria d’haver mossegat amb força els teus llavis fins a sagnar i després sortir a la pluja a cantar i ballar deixant enrere aquestes amenaces racionals que cerquen engabiar-me. Tan sols una abraçada i morir per fi a la raó. Morir gràcies a un atac de follia, a una sobredosi injectada pels sentits, milers de sensacions desbocades per les benes cap a la conquesta d’un cor ressec que ja no batega sense demanar permís. Surto al carrer amb el Tanto a la mà i m’esbudello. Em buido d’allò real, medible, científic i raonable, de valors, culpes i expiacions. Ho llanço a l’asfalt i marxo buit a la vida per omplir-me de tot, per omplir-me de tu! Declaro la guerra al nihilisme que ens embolcalla dins un mant de seguretat en promeses de de mons simulacres, de promeses de salvacions futures. Sóc Hèracles lluitant contra aquesta Hidra contemporània. Declaro el rebuig mentre em dessagna la ferida en la fugida. Sí, fa mal! He fugit sempre de la vida sense adonar-me que em tancava a una closca de ferro. Ara torno a fugir, sempre fugir. Córrer pels carrers molls, entapissats per la tardor de l’ànima, cercant l’escalf de la vida que m’espera, que sempre m’ha esperat com una mare amorosa tan sols demanant-me voluntat i amor, estimar-la com és i volent recurrentment el màxim de la meva potència. Trencar per fi l’espill que em jutja fins fer-lo un trist polsim.

Read Full Post »

cafè

Dibuix de Cristina Pons Van Walré

Dibuix de Cristina Pons Van Walré

 

L’olor a cafè recent molt m’envaeix
mentre encara m’espolso la mandra
i arribo a la cuina arrossegant els peus.
Els cabells esbojarrats i els ulls encesos
donen fe d’una nit devastadora.
Tan sols vull ofegar uns melindros
i no recordar qui vaig triar
per ajudar-me a matar una nit de soledat.

 

 

Read Full Post »

Estrall

Ha sigut aquest maleït estrall

per sorpresa, aquest cop traïdor,

que ens arrossega pendent avall,

ens deixa tremolant els fonaments.

Fent-los sòlids passem mitja vida,

treballant sense descans nit i dia

fins trobar la dolça fel servida

per empassar-la a grans glops.

No ens hem d’estranyar fent carotes

com qui no sap res, com qui no sap

que aquestes coses passen totes,

quan menys ens ho esperem.

Tan sols queda refer-los amorosos

però perdent aquella rigidesa.

Millor construir-los aquosos

per no trontollar i morir.

 

Read Full Post »

Enderroc

Una sola esquitxada de desig

es capaç de derruir el murs

que creiem ferms i hem fet

al llarg dels anys.

L’amor és tan fràgil

com l’home mateix,

una lleugera i precisa pressió

basta per trencar-lo.

Read Full Post »

Crido

Crido i crido al buit,

un crit que s’ofega a la gola

un crit nàufrag i desesperat.

Un crit sense resposta.

Em mossego el llavi

fins a sagnar,

però no surt ni una gota.

Fred, acovardit, desesperat,

abandonat a la meva sort.

I caic, m’esllavisso sencer

per aquesta negra pendent

cap a la follia, cap al malson.

Read Full Post »

Jo

Sóc paper mullat que s’esmicola

lentament entre les mans.

Paper brut per gargots

que ja ni llegeixes.

Un poema de merda

que ja no sé ni vomitar.

Ja no sé…

no sé…

no sóc…

no…

*********

Soy papel mojado que se deshace

lentamente entre las manos.

Papel sucio por garabatos

que ya ni lees.

Un poema de mierda

que ya no sé ni vomitar.

Ya no sé…

no sé…

no soy…

no…

Read Full Post »

Veritats / Verdades

De genolls i a palpentes

cercava les lluentes

perles de veritat

que fa temps,

tampoc pas gaire,

em caigueren de les mans

en no poder-les sostenir.

Ara entenc que

les hauria llançat abans

si ho hagués sabut…

*****************

De rodillas y a tientas

buscaba las relucientes

perlas de verdad

que hace tiempo,

tampoco tanto,

me cayeron de las manos

al no poder sostenerlas.

Ahora entiendo que

las habría tirado antes

si lo hubiera sabido…

Read Full Post »

Older Posts »