Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘poema’

Tu

Dibuix de Cristina Pons Van Walré

Dibuix de Cristina Pons Van Walré

Em vols amb ulls clucs, sempre juganera.
Encara creus que no sé qui ets?
Fa estona que la teva presència
m’ha eriçat la pell alhora que un calfred
-com un petit impuls elèctric–
m’ha recorregut la medul·la
omplint d’oxitocina el meu cervell.
Encara creus que no sé qui ets?

 

Sobre el dibuix de Cristina Pons

Anuncis

Read Full Post »

Forn des Teatre

T’he esperat, incansable,

a la nostra taula.

La vella taula del fons

on xerràvem de nosaltres,

la mateixa que testimoniava

promeses de fugir amb mi.

La xocolata i melindros

s’han amargat amb el temps.

Cada dia, a la mateixa hora,

aixeco el cap tot sentint

les campanetes sobre la porta

del Forn des Teatre.

Ara, després d’uns anys,

dubto d’aquelles promeses.

Potser el teu marit ha guanyat

i ja no fugirem,

fa massa temps que no vens.

***************

Te he esperado, incansable,
en nuestra mesa.
La vieja mesa del fondo
donde charlábamos de nosotros,
la misma que testimoniaba
promesas de huir conmigo.
El chocolate y bizcochos
se han amargado con el tiempo.
Cada día, a la misma hora,
levanto la cabeza al oir
las campanillas sobre la puerta
del Forn des Teatre.
Ahora, después de unos años,
dudo de esas promesas.
Quizás tu marido ha ganado
y ya no huiremos,
hace demasiado tiempo que no vienes.

Read Full Post »

Lobos

Lobos como corderos
empujaron al rebaño
contra los pastores.
Siguieron derroteros
sin calcular el daño;
animales cantores
de consignas sabidas,
piden seguir
consumiendo pasto
sin que los esquilen.

El rebaño consume voraz,
sólo alza queja y lamento
en el mismo y justo momento
en que no se ve capaz
de procurarse sustento.
Mientras comían y bebían
felices en años gordos,
mataban hormigas
ensalzaban cigarras.
Ahora construyen revuelta
contra los pastores
sin ver jugando entre ellos
los lobos que los devorarán.

Read Full Post »

Nono Coco (In memoriam)

Una espectral i boirosa ombra

es projectava amenaçant sobre demà.

Seguies una llum de punyent esperança,

amenaçat per l’agulló afilat

de la certesa dels deutes a pagar.

Van ser fortes les ferides rebudes

en aquesta primera batalla.

Un atac massiu al cervell

et va prendre la parla i la mà dreta.

…I tot d’una va arribar el segon,

ara la teva filla plora i calla

mentre et passa la mà pel cabell.

 

 

 

Una espectral y brumosa sombra

se proyectaba amenazante  sobre mañana.

Seguías una luz de punzante esperanza,

amenazado por el aguijón afilado

de la certeza de las deudas a pagar.

Fueron fuertes las heridas recibidas

en ésta primera batalla.

Un ataque masivo en el cerebro

te tomó el habla y la mano derecha.

…Y de repente  llegó el segundo,

ahora tu hija llora y calla

mientras te pasa la mano por el cabello.

Read Full Post »

T’he esperat enmig de les valls tenebroses
tintades de boira espectral…
…els fantasmes xiuxiuejaven el teu nom.
T’he esperat sobre muntanyes rocoses
pintades de cal…
…els còndors mastegaven els teus ossos.

T’he esperat, bruta de fang,
entre carícies de foscor,
entre besades de no-res
mentre em bullia la sang,
armada amb el propi consol
desitjant amb passió un bes. 

Els teus llavis no arribaven;
sotjava l’ombra dels records,
on restava el regust de la teva pell
i la tebiesa de la teva flama.
He embogit mentre esperava
que em mosseguessis el clatell,
m’emplenessis de tu i ser teva.
No hi ets, ets tan sols memòria
i ara tinc aquesta necessitat
peremptòria d’assassinar-te.

Read Full Post »

Aposta / Apuesta

Tancar els ulls i llançar-se al buit

sense ni tan sols respirar.

Fer la primera passa sense esperar

res més; amb el cor ja cuit

i llest perquè te’l mengis.

 

Cerrar los ojos y lanzarse al vacío

sin ni siquiera respirar.

Hacer el primer paso sin esperar

nada más; con el corazón ya cocido

y listo para que lo comas.

Read Full Post »

Prínceps del desert.

Prínceps del desert,

encara cercant

qui us dibuixi una caixa

després de tants anys.

Segueix alegre i ferm

el vostre cant,

mentre vostre poble encaixa

i esquiva mil paranys.

 

Sou el futur i porteu

l’inabastable desert en la mirada,

el color del fills del Sàhara,

l’orgull d’un gran poble.

Potser no enteneu,

com sou una canalla esperada,

per fi sou aquí i ara

vostre presencia ens omple.

 

Em permeto prendre

una lletra d’en Sisa.

I a tots vosaltres alegrament us canto:

“Oh, benvinguts, passeu, passeu.

De les tristors en farem fum

que casa meva és casa vostra,

si és que hi ha cases d’algú. “

Read Full Post »

Older Posts »