Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ànima’

àngel, melangia

(Moltes gràcies Alba per cedir-me la teva foto)

La blanca pell es dibuixa en el buit.

Mentre estén les ales de vellut negre

descendeix cercant un cor, llest i cuit,

per menajar-lo amb unes gotes de vinagre.

No ve l’àngel aquest cop en so de pau

el seu crit esfereidor reclama venjança.

El teu cor ja fa temps que no el complau

cap a tu, lent però ferm, avança.

La pietat és pels dèbils d’esperit

que del seu amor han apostatat

l’àngel els reclama amb un crit.

Condemnat a morir finalment alletat

amb la melangia inoculada al teu esperit,

l’àngel a l’Alba no ha tingut cap pietat.

***************

La blanca piel se dibuja en el vacío.
Mientras extiende las alas de terciopelo negro
desciende buscando un corazón, listo y cocido,
para comer con unas gotas de vinagre.

No viene el ángel esta vez en son de paz
su grito estremecedor reclama venganza.
Tu corazón ya hace tiempo que no lo complace
hacia ti, lento pero firme, avanza.

La piedad es para los débiles de espíritu
que de su amor han apostatado
el ángel les reclama con un grito.

Condenado a morir finalmente amamantado
con la melancolía inoculada a tu espíritu,
el ángel al Alba no ha tenido  piedad.

Read Full Post »

Cerimònia

De genolls amb el cul als talons,

netejo cerimoniosament la daga.

L’encens aromatitza l’estança

i unes veles roges d’esperança

morta cremen i es consumeixen.

Tallo just sobre el ventre

(entre ventre i pit)

m’esbudello amb un tall precís

i el buit interior s’escampa,

es desborda inundant l’habitació

esquitxant la blanca paret,

estenent-se arreu al meu voltant.

Llefiscoses parts del meu buit

estratificant-se, penjant del sostre

com una llàgrima en suspensió

que no s’atreveix a caure del tot.

Ara, que per fi sóc buit en expansió,

m’agafa una terrible por de somniar

com continuar passejant

pels camins que se’m dibuixen als ulls.

Netejo la daga i la deso a lloc,

m’alço i miro el petit jardí desordenat

i salvatge que creix palpitant

a cops de desig i sang.

La mà dibuixa un cercle.

Davant els meus ulls de ferro cansats,

S’esborra el cercle,

i la mà,

i el braç,

i el cos,

i jo,

i

Read Full Post »

Per tu. // Para vos.

Si a tu corazón yo llego igual, todo siempre se podrá elegir.

(Spinetta)

Oferir-te el meu pit per parar els cops

que el destí et té preparats.

Obrir el meu cor i fer que bategui

per tots dos, quan ens sentim derrotats.

 

Alçar-me per sobre de tot

i portar-te a un lloc on l’ànima reposi.

On la bruta desesperança

conquerir-te el cor no gosi.

 

I plorar totes les teves llàgrimes

aixugant el teu dolor.

I ser consol i aixopluc

omplint-te la vida de color.

 

Si a tu corazón yo llego igual, todo siempre se podrá elegir.

(Spinetta)

Ofrecerte mi pecho y parar los golpes

que el destino te depara.

Abrirme el corazón haciendo que lata

por los dos, cuando nos sintamos derrotados.

 

Alzarme sobre todo

y dejar tu alma queda,

donde la sucia desesperanza

conquistar tu corazón no pueda.

 

Y llorar todas tus lágrimas

secando tu dolor.
Y ser consuelo y cobijo

llenando tu vida de color.

 

Read Full Post »

Costa tant treure un xic el cap.

És trist i dolorós.

Una feina feixuga

on no abaixar la guàrdia.

Tants cops m’apropo

a besar-vos les mans,

tantes garrotades m’emporto.

Reculo adolorit al meu racó

amb la cua entre cames,

intentant copsar, la raó

que s’esvaeix, al temps que les ganes

d’apropar-me de nou em fugen.

Gos dòcil, de petit ben ensinistrat,

torno al poc temps buscant el premi

dels amos que mai arribarà.

A la fosca, quan dormo,

somio que fujo trencant vostra cadena.

Al clarejar, desperto,

sempre resto al vostre costat.

Read Full Post »