Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘abuelo’

El sol del migdia
escalfa l’aigua del gibrell
en què ens banyarem.
L’avi arregla el petit hort
en jardineres al terrat.
L’avia dona de menjar
a conills i gallines.
Recordo tranquil, imaginant
que encara sóc aquell infant
amb la innocència sencera.
Per què enganyar-se?
Sols em queda l’avia i el record.

***********************
El sol del mediodía
calienta el agua del barreño
donde nos bañaremos.
El abuelo arregla el pequeño huerto
en jardineras en la azotea.
La abuela da de comer
a conejos y gallinas.
Recuerdo tranquilo, imaginando
que aún soy aquel niño
con la inocencia entera.
¿Para qué engañarse?
Sólo queda el recuerdo y la abuela.

Anuncis

Read Full Post »

Alzheimer

Si tan sols som memòria,
si som humans
per nostra capacitat de fer història;
…el dubte s’escola entre les mans,
en quin moment precís vas matar al meu avi?

Si sólo somos memoria
si somos humanos
por nuestra capacidad de hacer historia;
la duda se me escapa de las manos,
¿en qué momento preciso mataste a mi abuelo?

Read Full Post »

Avi

Els petits rajos que s’escolen

entre les branques del xiprer,

t’acaronen, sembla que volen

estalviar-te el fred matiner.

El fred, però, ja no és pas teu

i ja és indiferent si plou.

No pots conèixer res de nou,

només resta record,  i és meu.

Read Full Post »

Esperança

barca

No pots portar l’Esperança,
sóc l’únic mariner possible!
Va cridar esbufegant Khárôn .
L’avi va enfilar plorós
sabent que deixava l’Esperança
damunt la sorra tot dient-li:
“Quantes sortides es perdran
en la memòria del temps,
tan sols la mar serà capaç
de trobar-nos a faltar”

L’Esperança
es mor damunt la sorra.
Fa massa temps
que no surt a feinejar,
tan sols serveix d’aixopluc
a estiuencs amants
que la urgència a la platja ha portat.
De tant en tant
algun nen hi juga,
s’enfila, fa que pesca,
estén a sacar petxines
que a la sorra ha trobat,
petits tresors d’infantesa
que acabaran al sepulcre
que és qualsevol calaix d’andròmines.
Així ens corre l’existència,
gaudint i atresorant petites coses,
instants, estris, amics, amors.
Tresors propis, dels que ningú
en tindrà cura quan faltem.
L’avi somiava
un enterrament víking
i ni tan sols va ser incinerat.
L’ Esperança resta ja sense valor,
vella, resseca, despintada,
el salnitre porta temps treballant-hi.

Read Full Post »

Avi, Nono

abuelo

Pasé por tu eterna casa a saludar,

Piazzolla resonaba en  mi cabeza,

así  frené y me decidí a entrar

paso firme, a un lado la pereza.

No es por no parar a verte amado,

más hoy al pasar cerca tu morada,

vivo recuerdo, estabas a mi lado,

mi alma misma quedó acompañada.

Adiós Nonino, te llora un bandoneón,

melancolía de ti, ven lagrimear

cautivo un pedacito de mi corazón.

Pepito Amadeo, echamos a faltar

esos tus consejos llenos de razón,

los años vividos y saber estar.

Read Full Post »

Avi Pepito

Mira el  xiprer que deia sempre l’avi,

tomba cap a la dreta que deu ser allà,

ens espera, de ben segur, assegut al camí

buscant fredolics, moixernons i rovellons.

Ara, segur ha retrobat la memòria perduda,

quan ens retroben cridarà el meu nom,

correré per ajudar-lo a caçar bolets

i a portar a casa, l’aigua fresca de la font.

Quan ens retrobem mirarà la Marta

I se li escaparà un Collons!

Acaronant-me el cap, em farà dormir

assegut, petit, sobre la seva falda.

Read Full Post »