Feeds:
Entrades
Comentaris

Gavina (Joan Salvador)

Prop del mar, esbojarrades gavines
van i venen en les seves rutines.
Cap destaca ni sobresurt,
fan el mateix pesat camí
mogudes tan sols per l’interès
d’omplir el pap.

Deixeu-me volar on em plagui
escapant de l’infernal riu de la rutina.
Individualitzar-me i ser jo,
corrent pels camins possibles
mogut tan sols per l’interès
d’omplir el cap.

Orgasme

Ahí tumbada, empapada,
jadeando hace un instante
ahogando un grito,
un grito sordo en tu garganta.
Las piernas tensas,
abdominales piedra
que de golpe se relajan…
… un grito, suspiros, el sudor.

L’espill i jo

Fum davant del mirall
en el moment precís
en què cerco el meu reflex.

Potent ha estat l’estrall
causat per l’encís
que m’ha deixat del tot perplex.

El meu jo era sols cristall,
cristall feble i trencadís
d’un pobre ésser inconnex.

Ara resta lliscar avall
colpejant-me al fons massís
fent-me boterut i convex.

**********
Humo delante del espejo
en el momento preciso
en que busco mi reflejo.

Potente ha sido la destrucción
causada por el encanto
que me ha dejado perplejo.

Mi yo era sólo cristal,
cristal débil y quebradizo
de un pobre ser inconexo.

Ahora queda deslizar-se abajo
golpeándome en el fondo macizo
haciéndome abultado y convexo.

Enderroc

Una sola esquitxada de desig

es capaç de derruir el murs

que creiem ferms i hem fet

al llarg dels anys.

L’amor és tan fràgil

com l’home mateix,

una lleugera i precisa pressió

basta per trencar-lo.

Rendició

Rendit, baixo els braços
abatut, desarmat;
et dono el meu cor sobre l’altar,
l’apunyales, hi vesses a sobre
gotes de vinagre,
m’abandono als teus capricis.
Aquest amor que m’emmetzina
m’envaeix, em corroeix,
s’endinsa per les venes
devorant ferotge meu ésser.
El teu amor em tenalla,
m’esclavitza, buida i anul·la.
No sóc més que la teva joguina trencada.

 *****************************

Me he rendido, bajo los brazos

abatido, desarmado;

te doy mi corazón sobre el altar,

lo apuñalas y viertes en él

gotas de vinagre,

me abandono a tus caprichos.

Éste amor que me envenena

me invade, me corroe,

se adentra por mis venas

devorando feroz mi ser.

Tu amor me atenaza,

me esclaviza, vacía y anula.

No soy más que tu juguete roto.

Avui

El tamborineig de l’aigua,

el rítmic, constant i precís repicar

d’aquestes quatre gotes boges

dóna ordres a la cadència

dels meus pensaments.

Una melangia enganxifosa

comença a prendre posicions

dins meu per l’atac final.

Ja m’ho veig a venir,

avui serà un d’aquells dies

en que, decaigut i necessitat,

em rodolarà més d’una llàgrima

galta avall.

Espejo

En el espejo

brillan mis ojos

buscando briznas de verdad.

No sé si soy real

o esa mentira que me brinda.

El espejo

me hace un guiño

mientras busco

el reflejo que fui.

La presión por

encontrar sentido

a mi vida,

siempre me hace errar.

Será cuestión

de dejar de buscar

y quedarse a la llera del Nil

a que todo llegue por sí sólo.

Un reflejo, un sueño turquesa,

un verso suave y tembloroso,

volver a navegar,

la barrufada que nos llena,

abrazar cualquiera de estas cosas

y ponerse a andar.