Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘collage’ Category

Estrall

Ha sigut aquest maleït estrall

per sorpresa, aquest cop traïdor,

que ens arrossega pendent avall,

ens deixa tremolant els fonaments.

Fent-los sòlids passem mitja vida,

treballant sense descans nit i dia

fins trobar la dolça fel servida

per empassar-la a grans glops.

No ens hem d’estranyar fent carotes

com qui no sap res, com qui no sap

que aquestes coses passen totes,

quan menys ens ho esperem.

Tan sols queda refer-los amorosos

però perdent aquella rigidesa.

Millor construir-los aquosos

per no trontollar i morir.

 

Read Full Post »

McDonalds

Estic repenjat a la barana de casa preparant el rifle. És una escopeta de balins que vaig heretar de l’avi. Ni tan sols sé si arribarà a impactar al blanc des d’aquí.

Són passades les 5 de la matinada i un cop més m’han despertat una colla de borratxos i drogoaddictes a cops de botzina i amb la música a tot drap. Paren a menjar davant de casa. Mai he entès algunes distincions, si prens coca o qualsevol altre droga ets un drogoaddicte per més que ho disfressin anomenant-te consumidor, tan se val si habitual o esporàdic.

El McDonald’s de davant de casa, prioritzant guanyar diners per damunt de tot, fa uns quants estius que ha decidit deixar obert el mc-auto tota la nit durant els caps de setmana i festius. És clar, com és normal la gent que esta de marxa quan acaben la festa o en el desplaçament cap a un after, paren a menjar.

Tot això seria correcte si la gent passes, agafés el menjar i marxés o es quedessin a menjar tenint en compte l’hora. L’experiència de diversos estius m’ha ensenyat que no és així.

Comença una mena de concurs de cotxe a cotxe fent sonar rítmicament els seus clàxons. Primer un cotxe marca el ritme i els altres el segueixen de manera seqüencial.

És com el joc aquell, el Simon, on havies de seguir els colors i la musiqueta que et marcava l’aparell però en versió botzinades.

Algú que ja té el menjar, cerca una zona d’aparcament proper i obrint de bat a bat les portes del cotxe i el maleter, pugen la música i es posen a menjar i cridar. Paren si els visita la policia per les trucades dels veïns però als pocs dies hi tornen.

Les nits estiuenques són caloroses, la xafogor ens obliga a deixar les finestres obertes per mitigar-ho i aquests impresentables és com si estiguessin asseguts a la tauleta de nit.

Ja ens han despertat massa cops sense que ningú els escarmenti. Després d’aquesta nit segur que els meus fills i la meva dona podran dormir tranquils.

Deu ni do la calor que fa avui! Apunto a la lluna d’un dels cotxes. Estic segur de disparar contra el que més volen aquest imprestables, els seus estimats cotxes tunnejats.

No m’esperava arribar tant lluny i tot d’una veig com s’esmicola el vidre després de l’impacte.

Carrego de nou un balí encara sorprès per haver fet diana, busco un altre cotxe, un dels que estan aparcats a una banda i els borratxos són a terra menjant en peus.

Disparo un altre tret mentre els del primer cotxe surten corrent i cridant, veig que un dels nois del primer cotxe va fent salts cridant i agafant-se el braç… Giro una mica la vista per mirar a on he disparat el segon tret i veig, sota la llum d’un fanal, a un dels nois estès a terra amb el cap enmig d’una basa de sang. Crits, corredisses, cotxes que arranquen i fugen fent cremar pneumàtics. Una noia esta abraçant a aquell noi del terra mentre xiscla.

Al cap d’uns segons rep un tret al cap. Em quedo congelat, sense esma. He vist com un tret l’impactava al front i sortia pel darrera del cap un munt de massa encefàlica. Tombo el cap a dreta i esquerra mirant d’on ha sortit. Unes cases més enllà veig a aquell veí antisocial que tots pensàvem que no estava sencer del tot. Fuma una cigarreta mentre riu amb un fusell a les mans.

Tot d’una es posa a apuntar de nou cap al McDonald’s buscant cobrar una altre peça. Suposo que el seu avi li va deixar un rifle de veritat i no un de joguina com el meu, penso mentre somric.

Recullo tots els estris, em fico cap a dins, baixo una mica les persianes i em fico al llit al mateix moment que comencen a sentir-se unes sirenes apropant-se.

Read Full Post »

Tormenta

tormenta_playa

Embravecidos relinchan

tus caballos Rafael,

la tormenta los ha encabritado.

Gritan, se agitan,

van y vuelven sin cesar,

sus blancas crines,

han empezado a mudar

tornándose arena y sal.

Cabalgan desbocados,

sin control, van y vuelven,

vuelven y van, sin parar.

¡Que marinero los cabalgará!

Nadie capaz de domarlos,

ni el más  humilde amante,

trabajador incansable de la mar,

conseguirá en su montura

hoy ponerse a trabajar.

Deja que se cansen,

mañana estarán calmos,

Y podrán los marineros

montados en sus barcazas,

Salir al fin a faenar

Read Full Post »

Dios

Galaxia Helix (ojo de Dios)

Galaxia Helix (ojo de Dios)

Como voy a poder yo, siendo finito,

contener en mi un alma eterna.

¿Porque, si existe un siempre

nos permanece oscuro, oculto?.

Si el impepinable hecho mortal

nos mantiene desvelados,

no sería mejor que Dios,

nos hubiera dado certidumbre

de saber que nos espera.

En la duda sabe andamos,

sin conocer, nos mantiene angustiados.

Dios sádico pues, se me antoja,

disfruta, creo, hacernos sufrir.

Read Full Post »