Forn des Teatre

T’he esperat, incansable, a la nostra taula. La vella taula del fons on xerràvem de nosaltres, la mateixa que testimoniava promeses de fugir amb mi. La xocolata i melindros s’han amargat amb el temps. Cada dia, a la mateixa hora, aixeco el cap tot sentint les campanetes sobre la porta del Forn des Teatre. Ara, [...]

Llegeix el fil sencer »

Lobos

Lobos como corderos empujaron al rebaño contra los pastores. Siguieron derroteros sin calcular el daño; animales cantores de consignas sabidas, piden seguir consumiendo pasto sin que los esquilen. El rebaño consume voraz, sólo alza queja y lamento en el mismo y justo momento en que no se ve capaz de procurarse sustento. Mientras comían y [...]

Llegeix el fil sencer »

Nono Coco (In memoriam)

Una espectral i boirosa ombra es projectava amenaçant sobre demà. Seguies una llum de punyent esperança, amenaçat per l’agulló afilat de la certesa dels deutes a pagar. Van ser fortes les ferides rebudes en aquesta primera batalla. Un atac massiu al cervell et va prendre la parla i la mà dreta. …I tot d’una va [...]

Llegeix el fil sencer »

T’he esperat (a dos caps amb na Laia)

T’he esperat enmig de les valls tenebroses tintades de boira espectral… …els fantasmes xiuxiuejaven el teu nom. T’he esperat sobre muntanyes rocoses pintades de cal… …els còndors mastegaven els teus ossos. T’he esperat, bruta de fang, entre carícies de foscor, entre besades de no-res mentre em bullia la sang, armada amb el propi consol desitjant amb [...]

Llegeix el fil sencer »

Aposta / Apuesta

Tancar els ulls i llançar-se al buit sense ni tan sols respirar. Fer la primera passa sense esperar res més; amb el cor ja cuit i llest perquè te’l mengis.   Cerrar los ojos y lanzarse al vacío sin ni siquiera respirar. Hacer el primer paso sin esperar nada más; con el corazón ya cocido [...]

Llegeix el fil sencer »

Prínceps del desert.

Prínceps del desert, encara cercant qui us dibuixi una caixa després de tants anys. Segueix alegre i ferm el vostre cant, mentre vostre poble encaixa i esquiva mil paranys.   Sou el futur i porteu l’inabastable desert en la mirada, el color del fills del Sàhara, l’orgull d’un gran poble. Potser no enteneu, com sou [...]

Llegeix el fil sencer »

Per tu. // Para vos.

Si a tu corazón yo llego igual, todo siempre se podrá elegir. (Spinetta) Oferir-te el meu pit per parar els cops que el destí et té preparats. Obrir el meu cor i fer que bategui per tots dos, quan ens sentim derrotats.   Alçar-me per sobre de tot i portar-te a un lloc on l’ànima [...]

Llegeix el fil sencer »

Nit a Roma

L’insomni m’ha agafat desprevingut a la 209 del Metropol. M’he declarat vençut i rendit sense condicions, just quan Apol·lo sortia amb el seu carro. El insomnio me ha cogido desprevenido en la 209 del Metropol. Me he declarado vencido y rendido sin condiciones, justo cuando Apolo salía con su carro.

Llegeix el fil sencer »

ON SOU, PAPALLONES DOLCES? (A quatre mans amb Carolina Ibac)

És etern l’instant del primer bes, confrontat amb la fugacitat del darrer. El costum m’ha fet espantar el plaer, estàs cada cop menys, rere cada vers. On sou, papallones dolces? foragitades de mi a cops de rutina; els eriçons punxen, ja no ericen. Som morts. Fa temps s’endevina que sols resta somniar en els somnis [...]

Llegeix el fil sencer »

Dona que es pentina

Mentre et pentines pensativa no puc deixar de mirar-te les meves nines et fixen instant a instant. Desitjo el clatell mossegar-te després de besar l’espatlla que la tira del camisó ha deixat nua mentre balla i cau pel braç. El mirall, impotent, s’esquerda i esmicola incapaç com és de contenir una divinitat.

Llegeix el fil sencer »