Marta

Obro els ulls, encara dorms, cascada rossa sobre blanca pell. El cel s’obre tot d’una i puc volar sota el teu serrell. Aquest precís instant que em mires m’emmiralla i m’he encès, just on col·lisionen nostres mirades esclata i neix l’univers.  

Llegeix el fil sencer »

Marta

Luz divina hecha lazarillo, brújula de mi, pobre naufrago. Cuando la niebla me ha conducido hacia las rocas, siempre tú, amoroso faro, me has mostrado el camino firme, seguro, sin equivoco, hacia el puerto acogedor de nuestro hogar.

Llegeix el fil sencer »